Ahir cinc, avui deu, demà,...

Ahir al vespre el tren va arribar cinc minuts tard. Aquest matí el retard ha sigut de deu minuts.

Pauvert et dona cops de puny al plexe solar que et deixen sense respiració en aquesta versió poc feliç d'un món futur en el qual, diu explícitament Laurent Simon, no hi ha esperances. És doncs la lectura ideal per a un tren de la Maleïda Renfe.

Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 15
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 1 h 57'

És tan normal el retard que arribar set minuts tard sembla arribar a l'hora

Que et passaria si fessis «només» un 12 per cent malament la teva feina? Et rebaixarien el sou un 12%? T'esbroncarien un 12%?. Be, si treballessis a la Maleïda Renfe no et passaria res. Fins i tot una part dels ferronautes admetrien que 7 minuts de retard, és a dir emprar un 12% més del temps previst és admissible, ja que normalment pateixen retards pitjors.

Els ferronautes som així, sabem - perquè ho hem patit - que sempre pot ser pitjor, així que ens conformem amb el menys dolent.

M'entretinc amb la remasterització dels Beatles,... que voleu que us digui, no puc evitar certa sensació d'artificialitat.

Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 7
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 1 h 42'

Després del cap de setmana sense tren,...

La meitat dels caps de setmana puc prescindir de la Maleïda Renfe. No cal que us digui que és d'alló més agradable. Avui només m'ha calgut el tren per tornar a casa. Ha sortit 6 minuts tard de Passeig de Gràcia, ha acumulat quatre minuts més de retard i ha sortit 10 minuts tard de Sants. Finalment ha arribat 7 minuts tard a Torredembarra.

Encara sort que el viatge es fa més curt amb "La ciudad de las tormentas" del Raúl Montilla.

Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 7
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 1 h 35'

Obvietats ofensives

A les 20:30, l'hora que el tren havia d'arribar a Sants per sortir tres minuts més tard, ni tan sols estava als panells informatius. A les 20:35 apareix als panells (que segueixen dient que arribaria a les 20:30 i sortiria a les 20:33). Al cap d'uns minuts de desconcert la megafonia anuncia que el tren "está sufriendo demora en su recorrido". A veure, si el tren hauria d'haver arribat a les 20:30 i son gairebé les 20:40 no cal que ningú anunciï que el tren va amb retard, és tan evident que esdevé una obvietat bastant ofensiva. Tot seguit ja anuncien que el tren arribarà a les 20:49, i de fet arriba a aquesta hora. Han informat amb exactitud del retard del tren.

Conclusió, en el recorregut de 15 minuts (de l'Estació de França a la de Sants) un tren ha acumulat 19 minuts de retard. Ha tardat més del doble del temps previst. En el trajecte fins a Torredembarra no ha recuperat temps, al contrari, ha augmentat el retard fins a 25 minuts.

La Rebeka Bakken ha tret "I Keep My Cool", em sobra temps per a escoltar el disc sencer.

Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 25
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 1 h 28'

Tota pedra fa paret i tot retard cabreja (per petit que sigui)

Ahir vaig tornar amb el tren que habitualment agafo, el 05031 que hauria d'arribar a les 21:25 a Torredembarra. Arribo cinc minuts tard, «només son cinc minuts» podeu pensar. Si, però si els sumeu al que es van acumulant cada dia veureu el temps que la Maleïda Renfe pot robar-vos en una sola setmana!!

El viatge passa ràpid perquè em submergeixo en la lectura. Diuen que Harry Bosch és el Marlowe del segle XXI. Encara hi ha algunes novel·les de les que és protagonista i no he llegit. Vaig trobar una edició de butxaca de "City of Bones" que em referma en la meva admiració per Michael Connelly.



Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 6
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 1 h 03'

I et cobren el bitllet com si et deixessin a l'estació!!

Avui no m'ha calgut agafar el tren de la Maleïda Renfe. Podria haver-ho fet, ja que per desplaçar-me entre on he passat la nit i L'Hospitalet tenia diverses opcions. El meu principi és, si pots triar mai no triis la Maleïda Renfe, però en aquest cas hi ha elements afegits que obliguen aquesta tria.

L'estació de L'Hospitalet no és un espai per a viatgers, és un maleït aparcament de trens. A les vies s'hi acumulen fins a tres unitats, nou vagons. Per això, si vens a L'H en tren la Maleïda Renfe et pot deixar a més de 200 metres* de l'estació.

Passa exactament el mateix si vols agafar el tren a L'H, quan anuncien que el tren és al capdavant d'una andana, la gent, tot i que ja sigui a l'estació, ha de recòrrer (habitualment còrrer) una distància amb la que no comptava.

En algunes ocasions ocasions el tren surt abans que no hi arribi, amb la cual cosa a la cursa injustificada cal que s'hi sumi l'espera fins la sortida del seüent tren, que pot estar a l'extrem d'una altra andana.

Minuts que et pot robar la Maleïda Renfe corrent fins el tren: 10
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 0 h 57'

(*)Les unitats de la sèrie 446, que habitualment fan els recorreguts que arriben o surten de L'H, tenen gairebé 76 metres de longitud. Quan n'hi ha dues aparcades davant la teva has de recòrrer els més de 225 metres que signifiquen la suma dels tres trens.

Viatjar en el temps

Arribo a l'estació a les 08:05 per agafar el tren de les 08:00. Paradoxa temporal? No!: Maleïda Renfe. El tren acaba arribant a les 08:10.

Hi ha alguna cosa pitjor que ennuegar-se amb el suc de taronja per arribar a l'estació i haver-se d'esperar? Si, que el tren no recuperi ni un d'aquests 10 minuts de retard.

Només he patit el retard del matí perque aquest vespre no tornaré a casa. Em fa gairebé tan feliç no haver de patir la Maleïda Renfe com el concert de la Madeleine Peyroux.

Minuts que m'ha robat avui la Maleïda Renfe: 10
Minuts robats acumulats des de l'inici del blog: 47

Sorprenent: només 5 minuts de retard

He tornat amb el 05035 un tren que no acostumo a agafar perquè és una composició d'una sola unitat (3 vagons), per la qual cosa és difícil trobar lloc si puges a Sants. Com podia agafar-lo a Passeig de Gràcia m'he decidit.

El tren ha sortit de Sants amb 5 minuts de retard, i ha arribat a Torrdembarra amb 5 minuts de retard. Podeu pensar que cinc minuts és poca cosa, però és el meu temps, i la Maleïda Renfe no té cap dret a disposar-ne al seu gust.

Com el soroll al vagó no és eixordador poc llegir sense necessitat d'aillar-me amb el reproductor de música. Estic a punt d'acabar "Illicit", de Moises Naim. Una fascinant lliçó de realitat que et convida a reflexionar.

Minuts que m'ha robat avui la Maleïda Renfe: 5
Minuts robats acumulats des de l'inici del blog: 37

Gairebé mitja horeta penjat a l'andana.

Ja fa temps que he renunciat a agafar el tren per anar a treballar els dilluns al matí. És impossible seure, no hi ha lloc. Per això acostumo a venir el diumenge al vespre.

Ahir pretenia agafar el tren de les 20:08, així que cinc minuts abans de l’hora del tren era a l’estació. Van dir alguna cosa per la megafonia, però des de l’andana no s’entenia res, i és que l’estació de Torredembarra és,... com us diria,... provisional. (Fa cinc anys van començar a fer obres, unes obres que mai no s’han acabat però en les que ningú no treballa).

La qüestió és que el tren va arribar a dos quarts de nou. Ple, es clar. Aquest és un dels fenòmens habituals de la Maleïda Renfe: s’ajunten els viatgers d’un tren amb els del següent ja que el retard del primer fa que a l’andana es dobli el nombre de ferronautes. Hom podria pensar que es pot esperar el segon, que probablement anirà buit, ja que els preveien viatjar-hi han agafat el d’abans, però,... a quina hora passarà el de desprès?.

Trobo lloc tot apartant les maletes dels estudiants que omplen el vagó. Em disposo a escoltar l’últim de Tok Tok Tok, arribo a Passeig de Gràcia a les 21:45.

Minuts que m'ha robat avui la Maleïda Renfe: 32