Si el viatger habitual sap que el tren anirà ple de gent... com és que la Maleïda Renfe no?

Avui he agafat el tren tard. Gestions que no podia el·ludir m'han obligat a agafar el tren de les 10:36, és un tren que només té tres vagons tot i que ve de Tortosa. (la línia en la qual hi ha més viatgers). Això vol dir que sempre, cada dia, va ple. Avui no ha estat una excepció: ha arribat deu minuts tard i anava prou ple perquè no caiguessis a terra en cas de desmai.

Com ja feia molt tard he decidit que no venia d'aquí, he baixat a Sant Vicens i he agafat el següent tren de rodalies. Per això al final he arribat 25 minuts més tard del que tocava, que sumats als 10 de retard del vespre fan que el dilluns hagi esborrat la felicitat de dos dies sense tren que signfiquen el cap de setmana.

L'edició espanyola de Rolling Stone va publicar el mes passat la llista de les «200 mejores canciones del pop rock español», que he recopilat per convertir el meu reproductor d'mp3 en una màquina del temps.

Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 35

Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 2 h 42'

Avui el tren ha arribat només 3 minuts tard...

... però ahir vaig arribar a Torredembarra amb 7' de retard. Reconec que només 10 minuts en una anada i tornada és ben poc, però ja he explicat que el que cansa no és que un dia arribi tard, és la suma de retards de cada dia.

Per cert, els directius de la Maleïda Renfe no perden oportunitat de mostrar el seu amor per l'absurd, per exemple:

Minuts que m'ha robat la Maleïda Renfe: 10
Temps robat acumulat des de l'inici del blog: 2 h 07'